Quantes vegades hem estat davant d’un paisatge preciós que després hem fotografiat i no ens ha quedat com esperàvem? Sembla que tots els aficionats a la fotografia, els amateurs que en diuen, comencen posant l’objectiu als paisatges. Sembla el més fàcil.
Però igual que totes les disciplines fotogràfiques, fotografiar paisatges requereix certs coneixements o trucs perquè aquella sensació que hem tingut en el moment d’observar aquell entorn es transmeti al revelat.
Els factors més importants que hem de tenir en compte a l’hora de fotografiar paisatges és l’hora del dia i les condicions meteorològiques. Com volem el cel? Assolellat? Ennuvolat? De tempesta? Durant la posta de sol? Són qüestions que haurem de decidir abans de desplaçar-nos o si més no tenir-les en compte si ja ens trobem al lloc in situ.
Com ja hem parlat en les entrades anteriors, les línies principals d’allò que volem fotografiar són les nostres aliades. Però com a tal hem de saber-les col·locar i utilitzar per crear i transmetre allò que nosaltres volem. Per exemple, si el paisatge que volem fotografiar té una línia d’horitzó, com podria ser una platja, haurem de ser molt curosos i mantenir completament horitzontal aquesta línia. Només una mica d’inclinació podria arruïnar l’enquadrament. No és recomanable, però si no aconseguim mantenir aquesta línia ben recta, sempre podem recórrer a editar-la posteriorment.
Quan volem capturar un paisatge, a diferència del retrat, per exemple, volem que tota la imatge aparegui nítida i per tant, haurem de buscar la màxima profunditat de camp amb el diafragma ben tancat. Per aquesta mateixa raó, és recomanable utilitzar un trípode ja que els temps d’exposició seran molt llargs i la foto podria sortir moguda. Si ens trobem que no podem disposar de trípode, aleshores haurem de pujar el nivell d’ISO, però tenint en compte que si pugem massa ens arrisquem a tenir una foto amb molt soroll o granulada.
Per últim, però no menys important, hem de tenir present la regla dels tres terços per aconseguir una composició que ajudi a ressaltar aquells elements que nosaltres hem considerat més oportuns. Hem de tenir clar què volem fotografiar i a qui o què li donem protagonisme. Si hi ha un cel rogenc amb tonalitats de vermell potser serà més interessant que el camp de presseguers que en un primer moment teníem pensat. D’altra banda, si el cel és completament blau sense cap núvol no li podrem donar massa espai o ens quedarà la major part de l’enquadrament sense informació rellevant.
Un cop apresos tots aquests consells només ens falta el més important de tots: fotografiar paisatges sense parar.
