Vols convertir-te en un expert en la fotografia esportiva? És una modalitat que requereix certa tècnica, saber combinar les velocitats d’obturació amb el diafragma i en alguns casos l’ISO. Pots practicar-la amb la teva càmera compacta si no disposes d’una càmera rèflex o semirèflex, amb la qual pots obtenir resultats espectaculars, tot i que aleshores no podràs controlar els paràmetres que hem comentat i el resultat dependrà més de la quantitat de llum que rebi la teva càmera en aquell moment. Et recomanem que, si pots, per practicar la fotografia esportiva ho facis amb una càmera rèflex i així agafis confiança amb les opcions de les què disposa.
Quan parlem de fotografia esportiva ho fem generalment pensant en activitats a l’aire lliure amb un moviment de l’objecte a fotografiar considerablement ràpid com podria ser la natació, el tennis, el futbol, el patinatge,… La fotografia ha de ser una descripció d’allò que està passant i és per aquest motiu que uns coneixements bàsics de l’esport que has de fotografiar et seran molt útils. I si ets practicant encara més.
Normalment el fotògraf professional té poques possibilitats d’acostar-se a l’esportista, ja sigui per seguretat o per no interrompre el joc. Per això, els que practiquen la fotografia esportiva acostumen a tenir un bon equip fotogràfic: un teleobjectiu per arribar a distàncies llunyanes (exemple: un futbolista), una càmera que permeti disparar en mode ràfega i amb una targeta de memòria també capaç d’emmagatzemar aquestes imatges el més ràpid possible, etc. Però en aquests casos parlaríem de fotografia professional. Pel que fa a l’amateur, el més important serà practicar molt per aconseguir millorar els resultats.
No et creguis que amb un bon equip n’hi ha prou. De fet, a vegades és més important ser valent, perdre la por i col·locar-se sota una moto de cross mentre aquesta salta sobre teu, que no tenir la millor càmera del mercat.
Per acabar, t’expliquem breument tres tècniques de fotografia que són bàsiques en la fotografia esportiva. Una és l’escombrada (coneguda en castellà com a ‘barrido’). Consisteix en què el fons quedi mogut i el motiu quiet i s’aconsegueix movent la càmera en el moment de disparar al mateix temps que ho fa allò que fotografiem. Utilitza velocitats d’obturació baixes per tal que el fons surti mogut.
L’altra és l’estela de moviment, que és precisament el contrari: el fons quiet i el motiu a fotografiar mogut. En aquest cas, l’ideal seria treballar amb trípode ja que s’han d’utilitzar velocitats d’obturació baixes.
L’última és la més senzilla. Parlem de fotografia amb moviment congelat, que no vol dir res més que tota la imatge surt nítida on en aquest cas, fins i tot les gotes d’aigua es poden veure. En aquesta modalitat no donem informació de moviment.
Si vols que et donem més consells, no dubtis en seguir les nostres publicacions al #BlogFotollum.
